Direcció: Ferran Utzet
Escenografia: Sebastià Brosa
Espai sonor: Oriol Broggi
Il.luminació: Guillem Gelabert
Traducció: Joan Sellent
Repartiment: Montse Germán (Valerie), Ramón Vila (Jack), Jordi Coromina/ Xavier Boada (Fimbar), Oscar Intente (Jim), Armand Villen (Brendan)
Producció: La Perla 29
Temporada 2010-2011:
Biblioteca de Catalunya + Gira per Catalunya
"L’acció té lloc al nord-oest d’Irlanda, en un pub rural on cada tarda maten el temps el mecànic Jack i el seu ajudant Jim, fent petar la xerrada amb el cambrer Brendan ; els tres són solters.
Però aquesta tarda és diferent: esperen la visita del fatxenda Finbar, l’home de negocis del poble, propietari de diverses cases i d’un hotel.
No vindrà sol: ha llogat una casa a una dona de Dublin, la Valerie, que ha decidit instal·lar-se a la zona. I aquella tarda tots dos visitaran el pub d’en Brendan.
La Valerie és una dona urbana, atractiva, simpàtica i accessible, i només arribar es converteix en el centre de les atencions dels habituals del pub, que busquen, cadascun a la seva manera, d’impressionar-la. La Valerie és el prototipus de dona que només podien somiar o veure a la televisió… i està allà, bevent amb ells! La conversa, regada per l’alcohol, flueix cap als castells i les fades, i en Jack, en Finbar i en Jim, esperonats per una fascinada Valerie, expliquen històries sobrenaturals.
Però la nit agafa una direcció inesperada quan la Valerie explica també una història de fantasmes. Es tracta d’una història personal i terrible, la tragèdia que explica per què va abandonar Dublin.
La sinceritat i la cruesa del relat transformen l’ambient, i la competència entre els homes per l’atenció de la nouvinguda es dissol per deixar lloc a una empatia i una comprensió profundes cap a la Valerie.
Poca cosa més hi passa, a La Presa. No hi ha acció. No hi ha històries d’amor, xantatges, venjances, bons i dolents. Però passa quelcom meravellós: que captura un tros de
vida. I entre fantasmes i cerveses, descobrim una cosa que massa sovint oblidem: que, encara que ens ho sembli, mai estem sols. I que en el lloc més inesperat podem trobar allò que busquem. La Valerie ho troba a la regió de Sligo.”
Ferrán Utzet